Rentat de Gasos en Súperfosfats

L’obtenció de fertilitzants a base de fosfats com el TSP (triplesúperfosfat) o el SSP (simplesúperfosfat), comença amb una primera fase d’atac de la roca fosfòrica en el reactor. El material obtingut passa per la cinta Kuhlmann, on segueix el procés de reacció, per acabar al granulador i finalment en una etapa d’assecament.

En les etapes anteriors, es generen emisions de gasos que haurien de ser tractats, sent les dos primeres on la intensitat i la concentració és major.

El contacte de la roca fosfòrica amb un àcid, normalment H₂SO₄ o H₃PO₄ genera una emisió de gasos.

Els gasos que es produeixen solen ser en base (F^–), fruit de la presència de florurs a la roca, que durant la reacció, s’allibera en forma de HF, SiF₄ , F₂. També es genera una gran quantitat de pols i en ocasions, H₂S y CH₃SH. Aquests elements són els que s’haurien de tractar mitjançant una instal·lació de rentat de gasos.

La solució en dues fases

1. En una primera fase, s’eliminen els derivats de F i la pols, mitjançant un sistema de venturis-ciclons en sèrie, obtenint com a subproductes H₂SiF₆ y el SiO₂. Aquesta tecnologia permet reaprofitar l’ H₂SiF₆ per al procés d’atac àcid de la roca, de manera que es minimitzen els efluents líquids a tractar. Per una altra part, en aquest procés és imprescindible el control del pH per evitar problemes de cristal·litzacions que podrien provocar l’obstrucció dels equips.
2. En cas de presència de derivats del sofre, s’afegeix una segona fase on es neutralitzen aquests compostos mitjançant un rentat químic amb NaOH i agents oxidants tals com el NaCIO o el KMnO₄.

Principals avantatges

• Beneficis mediambientals: emisions de F^– inferiors a 5 mg/Nm³
• Beneficis econòmics: optimització del procés que permet la regeneració de sub-productes que poden ser reutilitzats en el propi procés i disminuir així la compra de reactius.