Fabricants de tancs PRFV: què cal considerar abans de triar proveïdor

Triar el tipus de dipòsit és la part fàcil. Si ja ha decidit què necessita —vertical o horitzontal, enterrat o de superfície, quin volum, quina resina— té resolta la meitat del problema; i si encara no hi ha arribat, aquesta decisió la cobrim pas a pas a la nostra guia de dipòsits PRFV: tipus, avantatges i aplicacions industrials. L’altra meitat, la que gairebé ningú no explica, és a qui el compra.

I aquesta meitat pesa més del que sembla, per una raó molt concreta: dos dipòsits PRFV amb el mateix plànol, el mateix volum i la mateixa resina poden tenir vides útils que es diferenciïn en quinze anys. La diferència està en com s’ha laminat la primera capa interior, en com s’han unit el fons i la coberta amb el cilindre, en si la resina s’ha curat del tot i en si algú ha comprovat tot això abans que l’equip surti de fàbrica. Res d’això no és visible en el dipòsit acabat, i res d’això no es pot corregir després.

Tecnium, fabricant espanyol de dipòsits en PRFV i termoplàstics des del 1957, produeix dipòsits, cisternes, reactors i xemeneies de fins a 200.000 litres per a indústria química, tractament d’aigües, tractament de superfícies i fertilitzants. Aquesta guia recull els criteris que apliquem internament i que vostè pot utilitzar per avaluar qualsevol oferta, sigui la nostra o de la competència.

Per què el fabricant pesa més que el preu de l’oferta

Allò que no es veu en un dipòsit acabat: la barrera química

Un laminat de PRFV no és un material homogeni. És una estructura per capes on cadascuna compleix una funció diferent, i la que decideix la vida útil del dipòsit és precisament la que queda oculta: la barrera química interior, l’única superfície que està en contacte permanent amb el producte emmagatzemat.

Aquesta barrera es compon d’un vel de superfície —de vidre C o sintètic— seguit de dues capes de mat, tot plegat amb un contingut en resina molt alt, de l’ordre del 70 al 90 %, davant del 30-40 % del laminat estructural que va al darrere. El resultat és una pell rica en resina, d’aproximadament 2,5 mm, la missió de la qual no és aportar resistència mecànica sinó impedir que el producte químic arribi a la fibra de vidre. Perquè quan el fluid arriba al vidre, el mecanisme de fallada es dispara: la fibra actua per capil·laritat, l’atac progressa cap a l’interior del laminat i apareix el delaminat. A partir d’aquí no hi ha reparació, hi ha substitució.

Aquí hi ha el problema comercial de fons: aprimar la barrera química o utilitzar un vel més barat redueix el cost de manera apreciable i no canvia absolutament res en l’aspecte del dipòsit. El comprador no ho nota en la recepció; ho nota tres anys després. Per això la primera pregunta a qualsevol fabricant hauria de ser quants mil·límetres de barrera química ofereix, amb quin vel i amb quina resina, i per què.

Les unions del fons i la coberta amb el cilindre

Si la barrera química és el primer factor ocult, el segon —i en la pràctica el que més discrimina un bon fabricant— és com estan units el fons i la coberta amb la virolla cilíndrica. Un dipòsit PRFV no es fabrica d’una sola peça: el cos cilíndric, el fons i la coberta es produeixen per separat i després s’uneixen mitjançant un laminat d’unió que s’aplica sobre la junta.

Aquest laminat d’unió concentra dues exigències alhora. D’una banda és la zona de més sol·licitació mecànica del dipòsit: la unió fons-virolla suporta la càrrega hidrostàtica íntegra més els moments de flexió que genera el canvi de geometria, i és on apareixen les fissures quan el laminat d’unió s’ha quedat curt d’amplada o de gruix. De l’altra, i això és el que sol passar per alt, la barrera química s’ha de reconstruir de manera contínua sobre la junta per l’interior. Si el laminat d’unió interior no s’executa, o s’executa sense vel i sense el mateix contingut en resina que la resta de la barrera, la costura queda com una línia de laminat estructural exposada directament al producte. El dipòsit sencer pot estar impecable i fallar per aquí.

El que cal preguntar és concret: si el laminat d’unió s’aplica per l’interior i per l’exterior, quina amplada i quin gruix té en funció del gruix de la virolla, si les superfícies s’han abrasionat abans de laminar —sense preparació no hi ha adherència— i sota quina norma s’ha dimensionat la unió. Tant l’EN 13121-3 com l’ASME RTP-1 recullen el càlcul d’aquestes unions; una oferta que no en digui res està deixant fora el punt on fallen més dipòsits. Convé, a més, fixar-se en el radi d’acord de la transició fons-virolla: un radi generós reparteix la tensió, i una aresta viva la concentra.

Laminat per contacte, enrotllament filamentari i fretat

No tots els fabricants de tancs PRFV fan el mateix, tot i que tots venguin «dipòsits de fibra». Hi ha tres processos i convé saber quin domina realment el proveïdor que té davant:

• Laminat per contacte (emmotllament manual): les capes s’apliquen a mà sobre el motlle. Permet geometries complexes, reforços locals, boques, empelts i dipòsits rectangulars, i és el procés que exigeix més ofici: la qualitat depèn directament del laminador. És la referència de les normes ASTM D4097, EN 13121 i ASME RTP-1.

• Enrotllament filamentari (filament winding): la fibra contínua s’enrotlla mecànicament amb un angle controlat. Dona laminats molt homogenis, amb més contingut en vidre i millors prestacions mecàniques, però només serveix per a cossos cilíndrics de revolució. És el procés de l’ASTM D3299, EN 13121 i ASME RTP-1.

• Fretat (laminat dual): un liner interior de termoplàstic —PP, PVC, PVDF o E-CTFE— embolcallat exteriorment en PRFV estructural. Combina la resistència química del termoplàstic pur amb la rigidesa del composite, i és la solució quan cap resina de polièster o vinilèster no resisteix el producte. Exigeix soldadura de termoplàstic certificada a més de laminat, i és on més se separen els fabricants: molts tallers de fibra senzillament no ho fan.

Un fabricant que domini els tres processos pot triar el més adequat per a la seva aplicació. Un que només tingui enrotllament li oferirà un cilindre encara que vostè necessites un rectangular; un que només lamini a mà li cobrarà de més un dipòsit cilíndric de gran sèrie. Pregunti pels tres, i pregunti també pels materials disponibles per al cos i el revestiment.

Per què dues ofertes del mateix dipòsit difereixen un 40 %

Quan rep tres ofertes per al mateix plec i una està un 40 % per sota, la diferència gairebé mai no és en el marge. És en decisions tècniques que no apareixen a la portada del pressupost:

• El gruix calculat. Sense norma de càlcul declarada, cada fabricant decideix el gruix amb el seu propi criteri. La mateixa cuba pot sortir amb 8 mm o amb 14 mm de paret.

• El tipus de resina. Un polièster ortoftàlic costa força menys que un isoftàlic, i aquest menys que un vinilèster o un vinilèster novolac. Si l’oferta diu només «resina de polièster», no diu res.

• El gruix i la qualitat de la barrera química. El primer punt cec que ja hem vist.

• L’execució de les unions fons-virolla i coberta-virolla. El segon punt cec: amplada i gruix del laminat d’unió, execució interior a més d’exterior i continuïtat de la barrera química sobre la costura.

• Els coeficients de seguretat i les càrregues considerades. Vent, neu, sisme, càrregues de manteniment sobre coberta, empenta del terreny en enterrats. Ometre una d’aquestes hipòtesis abarateix l’equip i el deixa fora de norma.

• L’abast real del subministrament. Boques d’home, empelts, reforços d’ancoratge, escales, baranes, tramex, valvuleria i sistema de nivell solen anar «segons necessitats» a les ofertes barates i aparèixer després com a modificat.

La manera de neutralitzar això és senzilla: exigir que totes les ofertes declarin norma de càlcul, resina per nom comercial, gruix de barrera química, gruix estructural i definició de les unions fons-virolla i coberta-virolla. Amb aquestes cinc dades, la comparació deixa de ser una loteria.

Vuit criteris per avaluar un fabricant de tancs PRFV

Criteris 1 a 3: normes de càlcul, resines i experiència amb el seu producte

Criteri 1 · Que calculi segons norma i ho escrigui. Un fabricant solvent indica a l’oferta sota quina norma dimensiona el laminat. Si no la cita, o no calcula o no vol que vostè ho comprovi. Aquestes són les referències que ha de reconèixer:

Norma	Què cobreix	Què cal preguntar al fabricant
EN 13121	Dipòsits i recipients de PRFV per a ús en superfície. Parts 1 a 4: matèries primeres, materials compostos, disseny i execució, i lliurament, instal·lació i manteniment.	Aplica la part 3 al càlcul del laminat i de les unions? Lliura la memòria?
ASME RTP-1	Codi nord-americà per a equips de plàstic reforçat termoestable resistents a la corrosió, fins a 1 bar de pressió interna. Cobreix disseny, fabricació, qualificació del fabricant i inspecció.	Fabrica segons RTP-1? Quin abast cobreix i qui fa la inspecció?
ASTM D3299	Dipòsits de PRFV obtinguts per enrotllament filamentari, resistents a la corrosió.	Disposa d’enrotllament filamentari propi?
ASTM D4097	Dipòsits de PRFV obtinguts per laminat per contacte.	Quina qualificació tenen els seus laminadors?
BS 4994	Norma britànica de disseny i construcció de recipients en plàstic reforçat. Àmpliament substituïda per l’EN 13121, però encara citada en plecs.	Si la cita, per què, i com la concilia amb l’EN 13121?
PED 2014/68/UE	Directiva d’equips a pressió. Aplicable en superar determinats llindars de pressió i volum.	Categoria de l’equip, mòdul d’avaluació i organisme notificat?
APQ-6 (RD 656/2017)	Emmagatzematge de líquids corrosius: cubetes de retenció, distàncies, senyalització i legalització de la instal·lació.	Redacta el projecte de legalització o només subministra l’equip?

Criteri 2 · Que justifiqui la resina, no que la nomeni. La resina s’ha de triar a partir del producte emmagatzemat, la seva concentració i la seva temperatura, i el fabricant hauria de poder avalar l’elecció amb la taula de resistència química del fabricant de la resina. Un ortoftàlic serveix per a aigua i serveis suaus; un isoftàlic amplia el rang; un vinilèster és l’estàndard per a àcids i oxidants, i un vinilèster novolac aguanta condicions severes i temperatures més altes. Si el producte desborda fins i tot el novolac, la resposta correcta és un fretat amb liner termoplàstic, no «reforçar una mica més».

Criteri 3 · Que tingui referències amb el seu producte i el seu sector, no genèriques. Emmagatzemar hipoclorit no és el mateix que emmagatzemar àcid sulfúric, i un dipòsit per a una instal·lació de reactius químics té poc a veure amb un per a aigua de procés. Demani instal·lacions equivalents en fluid, concentració, temperatura i volum, amb any de posada en marxa. Un fabricant amb recorregut pot ensenyar equips seus amb vint anys en servei, que és l’única prova real de durabilitat que existeix en aquest producte.

Criteris 4 a 6: control de qualitat, capacitat de fabricació i accessoris

Criteri 4 · Que tingui pla de control de qualitat i assaigs documentats. Un laminat mal curat és indistingible a simple vista d’un de correcte, i falla igual que si la resina fos l’equivocada. Aquests són els controls que ha de poder acreditar:

Assaig / control	Què verifica	Criteri habitual d’acceptació
Duresa Barcol (ASTM D2583)	Grau de curat de la resina. És l’assaig més revelador i el més barat.	Com a mínim el 90 % del valor declarat pel fabricant de la resina.
Gruix de paret	Que el laminat executat coincideix amb el calculat.	Gruix nominal de la memòria, sense tolerància negativa.
Contingut en vidre (ISO 1172)	Relació resina-fibra per calcinació. Distingeix la barrera química del laminat estructural.	70-90 % de resina en barrera; 30-40 % en estructura.
Inspecció visual de defectes	Porus, bombolles, fibra seca, craterització, zones sense impregnar.	Criteris d’acceptació de l’EN 13121, declarats per escrit.
Assaig acústic (ASTM E1067)	Integritat estructural del laminat sota càrrega: detecta delaminacions, microfissuració i dany intern no visible, especialment a les unions.	Sense emissió acústica significativa durant l’esglaonament de càrrega.
Prova d’estanquitat	Absència de fuites abans de l’expedició.	Hidràulica a ompliment total, amb acta signada.
Espurnòmetre (spark test)	Discontinuïtats en el liner dels equips fretats.	Sense arc elèctric en tota la superfície interior.

Val la pena aturar-se en l’assaig acústic. És l’únic de la llista que avalua el comportament del laminat sota càrrega real i no en un punt aïllat: mentre el dipòsit s’omple de manera esglaonada, els sensors registren l’emissió acústica que produeixen la microfissuració de la resina, el trencament de fibres o el desenganxament entre capes. És especialment útil precisament allà on la resta d’assaigs no arriba —les unions fons-virolla i coberta-virolla— i serveix tant per a la recepció d’un equip nou com per avaluar un dipòsit amb anys de servei abans de decidir si es repara o se substitueix.

Criteri 5 · Que la seva capacitat de fabricació cobreixi la seva necessitat real. Hi ha dos límits que convé comprovar abans de res. El primer és el volum: Tecnium fabrica fins a 200.000 litres, a més de cisternes, reactors i xemeneies. El segon, i el que dona més sorpreses, és el transport: per damunt d’uns 4 metres de diàmetre el trasllat per carretera es complica i s’encareix fins al punt de condicionar el projecte.

Quan se supera aquest llindar hi ha dos camins, i convé preguntar obertament quin ofereix cada proveïdor. Uns laminen el dipòsit a l’obra, amb els avantatges evidents de mida i els inconvenients que comporta traslladar el control de qualitat a un emplaçament sense condicions controlades de temperatura, humitat i neteja. Tecnium no fabrica a l’obra: tots els nostres equips es laminen íntegrament al taller, que és on es pot garantir el curat, la traçabilitat i el protocol d’assaigs complet. Per això, en projectes de gran volum, la solució passa per resoldre el dimensionament en fase d’avantprojecte —repartint la capacitat entre diversos equips transportables quan escau— en lloc de descobrir el problema amb el dipòsit ja dissenyat.

Criteri 6 · Que subministri el conjunt, no només la cuba. Un dipòsit industrial no és mai només un dipòsit: necessita valvuleria anticorrosiva, indicació de nivell, escales, baranes i tramex. Quan cada element el subministra un proveïdor diferent, les interferències dimensionals i els buits de responsabilitat apareixen en el muntatge. Tecnium fabrica també la valvuleria, el tramex, les escales i les baranes —inclosa una gamma de vàlvules anticorrosives de DN 25 a DN 1.700 en PP, PVC, PVDF, PTFE i E-CTFE—, de manera que tot l’abast queda sota un únic responsable.

Criteris 7 i 8: legalització APQ-6 i servei al llarg de la vida útil

Criteri 7 · Que sàpiga legalitzar la instal·lació, no només fabricar l’equip. A Espanya, l’emmagatzematge de productes químics corrosius es regeix pel reglament APQ i la seva ITC MIE APQ-6, que imposa requisits de cubeta de retenció, distàncies de seguretat, senyalització, sistemes de detecció i documentació. Un dipòsit perfectament fabricat pot deixar la instal·lació fora de norma si la cubeta està mal dimensionada o falta el projecte. Tecnium redacta estudis i projectes de legalització segons APQ-6, cosa que evita el buit habitual entre el subministrador de l’equip i l’enginyeria.

Criteri 8 · Que hi sigui quan el dipòsit faci deu anys en servei. L’EN 13121-4 cobreix precisament el lliurament, la instal·lació i el manteniment, i és la part que gairebé ningú no llegeix. Un dipòsit PRFV requereix inspeccions periòdiques del laminat interior, i arribat el moment admet reparació i refibrat —refer la barrera química des de l’interior— en lloc de substitució, sempre que l’atac no hagi progressat al laminat estructural. Pregunti si el fabricant presta aquest servei, si disposa de recanvis de valvuleria i accessoris i si conserva la traçabilitat del seu equip. Un proveïdor que només ven equips nous l’obligarà a comprar un altre dipòsit quan el seu sigui perfectament recuperable.

Documentació exigible, errors de compra i preguntes freqüents

El dossier que li ha de lliurar el fabricant

Un fabricant de tancs PRFV solvent lliura, sense que calgui insistir, un expedient que acompanyi l’equip durant tota la seva vida útil. Exigeixi’l en el plec, no en la recepció:

• Memòria de càlcul del laminat i de les unions, amb la norma aplicada, les hipòtesis de càrrega i els coeficients de seguretat.

• Plànols constructius amb la disposició de boques, empelts, reforços, ancoratges i el detall de les unions fons-virolla i coberta-virolla.

• Especificació del laminat capa a capa: vel, barrera química i estructura, amb gruixos i gramatges.

• Certificats de matèries primeres de resina i reforç, amb lot i data.

• Protocol d’assaigs signat: Barcol, gruixos, estanquitat, inspecció visual i assaig acústic quan s’hagi contractat.

• Declaració de conformitat i marcatge, inclosa la documentació PED quan l’equip treballi a pressió.

• Manual d’instal·lació, ús i manteniment amb el pla d’inspecció periòdica recomanat.

Pot contrastar el nivell de detall que hauria d’esperar en la documentació tècnica de dipòsits de plàstic i PRFV que publiquem obertament.

Cinc errors freqüents en comprar un dipòsit PRFV

• Comparar ofertes per preu i volum. Sense norma, resina, gruix de barrera i definició d’unions declarats, no està comparant el mateix producte.

• Especificar el producte sense concentració ni temperatura. «Àcid sulfúric» no defineix una resina. Al 30 % i al 96 % són projectes diferents.

• Oblidar les càrregues d’emplaçament. Vent, neu i sisme canvien el càlcul, i és responsabilitat del comprador facilitar-les correctament en el plec.

• Deixar la cubeta de retenció i la legalització per a després. L’APQ-6 condiciona la ubicació i el dimensionament, i descobrir-ho amb el dipòsit ja fabricat és car.

• No preveure l’accés ni el muntatge. Gàlibs, grua i espai de maniobra decideixen si el dipòsit pot arribar sencer o si cal repartir la capacitat entre diversos equips.

Preguntes freqüents sobre fabricants de tancs PRFV

Preguntes freqüents